divendres 16 d’octubre de 2009

Vacances... passades

Fa poc més d'una setmana que he retornat d'Àustria. No comentaré el viatge sencer perquè 10 dies donarien per omplir moltes pàgines i no tinc massa temps, però us poso 4 fotos per als curiosos!

Salzburg
Trampolí de salts d'Esquí a Innsbrück


Al cim de les muntanyes alpines que envolten Innsbrück




Davant el mític Orient Express, aturat a Innsbrück

dissabte 5 de setembre de 2009

Un document històric: fa 70 anys de la invasió de Polònia

Aquesta setmana ha fet 70 anys de l'esclat de la 2a guerra mundial. L'1 de setembre de 1939 Hitler va llançar l'exèrcit alemany sobre Polònia sense cap declaració de guerra i basant l'atac en una mentida. Però no va sospesar prou bé les conseqüències ...

Podeu escoltar els 3 minuts de reportatge a:

http://www.goear.com/listen/69f4658/70-anys-invasió-de-Polònia-Jaume

(cal copiar l'adreça de goear en una finestra nova)

dimecres 2 de setembre de 2009

Tren cap a Perpinyà!

Si m'enganxen els de la Renfe al damunt de la 252...
Ahir vaig anar d'excursió. Vaig decidir regar-me un dia de caprici, i el caprici consistia en anar d'excursió en tren. La primera idea era fer una ruta sortint de Barcelona- Tren estrella Costa Brava fins a Cervera (Catalunya Nord), Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc, Foix, La tour de Querol, Puigcerdà la Molina i Barcelona. Però hi havia un inconvenient, que era que la línia entre Puigcerdà i la Molina està en obres i es fan transbords en autobús... Passo del tema bus... i a més la ruta era una mica forçada per un sol dia...
A la parada de Portbou, direcció Cervera
Així que vaig prendre una opció més fàcil, que era anada i tornada a Perpinyà, i l'amic Ivan m'hi va acompanyar des de Llançà (per cert, de poc no el deixen pujar al tren!).
Vaig sortir de Bcn a les 07.53, amb el Tren estrella Costa Brava (un nocturn que vé de Madrid i arriba a Cervera). No faré comentaris del tren, molt inferior a col·legues seus europeus de la mateixa categoria. Sembla ser que la Renfe no està interessada en mantenir els trens que no siguin els mal anomenats AVES (Que no són és quen un succedani barat del TGV francès) o trens Talgos. L'oblit de les estacions mitjanes i petites del traçat de la línia de Girona a la frontera francesa és evident. Potser el govern podria apretar per millorar-ho... Però és clar que el Govern té tantes coses per arreglar i tant poques ganes de fer-ho... Quantes coses en podria aprendre el conseller Nadal i la mateixa RENFE de trens si m'escoltéssin a mi...
Al vagó cafeteria del tren Estrella
Un cop traspassada la frontera política imposada pel Tractat dels Pirineus... i ja a la Catalunya Nord, el canvi és evidentíssim. Bon manteniment de la línia, trens de prou bona qualitat... En fi... Perpinyà és força bonic, però amb 5 hores, tampoc no en vaig poder veure massa cosa... jejeje.
Si l'anada amb el tren Estrella de Barcelona a Portbou va ser prou còmoda (malgrat el seients del vagó cafeteria estaven gastats i se't clavaven els ferros al cul...), la tornada amb un tren regional va ser horripilant. Dues hores i 41 minuts assegut en un seients de plàstic dur sense cap mena d'acoltxamenta... i que a més a més, no arribaben més amunt de les espatlles... deixant el clatell i el cap sense possibilitat d'arrepenjar-se enlloc... El que és sinònim de "res de dormir!". Ah, i de Portbou a Barcelona, va aturar-se a totes les parades. Quina mena de servei és aquest? Quina vergonya!

diumenge 26 de juliol de 2009

El Festcat i la guitarra...

Fins dijous passat vaig estar a l'Escola catalana de la Festa (FESTCAT) a Torroella de Montgrí. No hi havia estat com a alumne de gralla des de l'any 2004, i la tornada, no ha estat ben bé tal i com jo m'esperava. He après coses, això segur, però d'altres coses no han acabat de funcionar...

El que si que sembla que torna a funcionar, però, és la guitarra. Fèia temps que no la tocava així, de forma improvisada i amb ganes i motivació, i malgrat fa mooollts anys que vaig deixar d'estudiar guitarra de forma "seriosa", aquests dies ha quedat palès que quan es fa un bon aprenentatge, per més que passin els anys alguna cosa sempre queda.

Crec que si ara hagués de començar de zero, tornaria a escollir la guitarra (a més del Txelo, que m'ha anat captivant a mesura que han anat passant les anys!) , així que qui sap si em vaig equivocar el dia que vaig decidir deixar-la. Us deixo amb una foto de l'esdeveniment!
Ah, i gràcies als amos de la Fonda gran de Palamós! Que ens tenien a cor què vols, cor què desitges (és clar que amb els concerts de guitarra que els fèia, no n'hi havia per a menys!) ;-P


dijous 2 de juliol de 2009

Dignitat

Hola!
Perdoneu el retard, més d'un mes i mig sense escriure, però és que el dia ja no té més hores. Trenco el silenci amb una pregunta que podeu respondre, si ho voleu.
Vosaltres per què creieu que últimament la dignitat humana i la integritat moral no s'estilen?

divendres 15 de maig de 2009

Error!


A vegades cal acceptar que potser el camí ha estat erroni

i que ens hem equivocat arriscant massa per una cosa.

dijous 23 d’abril de 2009

MAPS - Vida!

Ahir vaig assistir a la presentació del disc MAPS (de Maria Antònia Pujol). I quin resum en faig, sense ser crític musical, però si músic aficionat? Ho resumiria en poques paraules. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA EN ESTAT PUR. Una senzilla -però ferma- veu, acompanyada per una guitarra (suplint el piano del disc), un genial violoncel i percussió.

Les cançons que cantaven les àvies i que per moments hom té tendència a pensar que podrien desaparèixer si no fos gràcies a treballs magnífics i senzills com aquest. I precisament són aquests tipus de treballs -tirats endavant sense ajuda econòmica oficial ni de cap altre tipus i sovint autofinançats- que ens fan reafirmar en l'esperança -cosida per la tossuderia que encara ens queda a alguns catalans- que la música tradicional de casa nostra -massa sovint menystinguda i arraconda enfront de modes forànies que es mengen l'espai de la nostra tradició- potser no té les hores comptades.

Perquè gràcies a aquesta tasca musical i divulgativa, encara ens queda l'esperança de perpetuar per sempre aquestes músiques. Les músiques i cançons que cantaven els nostres avis, i que esperem, puguin cantar els nostres néts.
Depèn de tu, depèn de mi, depèn de nosaltres...

Maria Antònia i Companyia: FELICITATS !!!
Si en voleu saber més, o escoltar-ho: http://www.myspace.com/mapscat